El Patronat del Corpus de Lleida participa a Còrdova en la VI Trobada de Gestors de Patrimoni Cultural Immaterial

La salvaguarda del patrimoni cultural immaterial en contextos urbans centra el debat i reforça el compromís de les entitats amb els estàndards de la UNESCO 

El Patronat del Corpus de Lleida, en representació també de la Federació Catalana de Catifaires, participa activament en la VI Trobada de Gestors de Patrimoni Cultural Immaterial, que se celebra fins al dissabte que ve a Còrdova. Aquesta ciutat, amb una llarga trajectòria històrica i patrimonial, esdevé l’escenari idoni per abordar la temàtica d’aquesta edició: “El Patrimoni Cultural Immaterial en contextos urbans”.

La trobada reuneix professionals, investigadors, responsables institucionals i representants d’entitats d’arreu de l’Estat implicades en la gestió i la salvaguarda del patrimoni cultural viu. En aquest marc, la presència del Patronat del Corpus de Lleida permet posar en relleu l’experiència de la ciutat de Lleida en la dinamització de les tradicions vinculades a les festes tradicionals de Corpus i, especialment, en la pràctica de les catifes florals i l’art efímer com a expressió col·lectiva arrelada al territori.

Córdoba, ciutat patrimonial i escenari de debat

La celebració de la trobada a Córdoba no és casual. Es tracta d’una ciutat amb un ric llegat cultural i una intensa activitat vinculada al patrimoni, tant material com immaterial. El context urbà cordovès, amb el seu centre històric i la seva tradició festiva, serveix de marc per reflexionar sobre com les pràctiques culturals vives es mantenen, es transformen i es projecten en entorns urbans en constant evolució.

El programa combina ponències, taules rodones i espais de treball col·laboratiu, amb l’objectiu de compartir bones pràctiques i estratègies de salvaguarda. Les sessions aborden qüestions com la participació comunitària, la relació entre patrimoni i turisme, la transmissió intergeneracional, la documentació i els inventaris, així com el paper de les administracions públiques.

En aquest sentit, les línies de treball s’han alineat amb els principis de la UNESCO, que defineix el patrimoni cultural immaterial com el conjunt d’usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques que les comunitats reconeixen com a part del seu patrimoni cultural. “Aquesta concepció posa l’accent en el caràcter viu i comunitari del patrimoni, així com en la necessitat d’implicar directament les comunitats portadores en la seva salvaguarda”, explica Enric Figueres, president del Patronat lleidatà.

El Corpus de Lleida: patrimoni viu en context urbà

La intervenció del Patronat del Corpus de Lleida se centra en l’experiència de les Festes Tradicionals de Corpus a Lleida com a exemple paradigmàtic de patrimoni cultural immaterial en context urbà. “En una ciutat mitjana amb dinàmiques socials diverses, la celebració del Corpus esdevé un espai de trobada que articula tradició, creativitat i participació ciutadana”, detalla Figueres.

Les catifes florals, elaborades col·lectivament per entitats, escoles, associacions i voluntariat, transformen els carrers en un escenari d’art efímer que combina simbologia religiosa, motius florals i referències contemporànies. Aquest procés, més enllà del resultat final, és un exercici de transmissió de coneixements i de construcció de comunitat.

Els representants del Patronat han remarcat que la clau de la viabilitat d’aquesta pràctica rau en la implicació activa de la ciutadania. “El patrimoni immaterial no es pot entendre sense la comunitat que el fa possible. En el cas del Corpus, cada catifa és el fruit d’un treball compartit que reforça els vincles socials i el sentiment de pertinença a la ciutat”, assenyala el president.

Com a entitat que també representa la Federació Catalana de Catifaires, el Patronat ha destacat la importància del treball en xarxa entre municipis i territoris que comparteixen aquesta tradició. Aquesta coordinació permet intercanviar experiències, impulsar projectes conjunts de documentació i reforçar la visibilitat d’una pràctica que forma part del patrimoni cultural viu de Catalunya.

Altres entitats participants

La VI Trobada compta amb la participació de nombroses institucions i entitats vinculades a la gestió del patrimoni cultural immaterial. Entre elles, representants del Ministeri de Cultura del Govern d’Espanya, responsables de patrimoni de diverses comunitats autònomes i membres del Consell de Patrimoni Històric.

També hi són presents entitats com el Instituto del Patrimonio Cultural de España, especialitzat en la recerca i conservació del patrimoni, així com representants de centres d’estudis i universitats amb línies de treball en antropologia i gestió cultural.

A més, participen associacions vinculades a manifestacions reconegudes com a patrimoni cultural immaterial, com ara confraries i entitats festives de diferents territoris, col·lectius relacionats amb festes tradicionals urbanes i xarxes de gestors culturals que treballen en la implementació de plans de salvaguarda.

En aquest ampli ventall d’agents, la veu del Patronat del Corpus de Lleida aporta la perspectiva d’una entitat de base associativa amb una trajectòria consolidada en la dinamització cultural i la defensa del patrimoni viu.

Salvaguarda i reconeixement internacional

Un dels eixos centrals del debat ha estat la necessitat d’impulsar mesures de salvaguarda que garanteixin la continuïtat de les pràctiques culturals en contextos urbans sotmesos a transformacions accelerades. En aquest sentit, s’ha posat de manifest la importància dels inventaris, la documentació audiovisual, la formació i la sensibilització ciutadana.

El Patronat ha reiterat el seu interès a continuar treballant en coherència amb els estàndards internacionals de la UNESCO, especialment pel que fa a la implicació de la comunitat portadora i a la transmissió intergeneracional. “L’objectiu és consolidar el reconeixement de les catifes florals i l’art efímer com a expressió significativa del patrimoni cultural immaterial, reforçant-ne la projecció i assegurant-ne la viabilitat futura”, diu Enric Figueres.

La trobada a Córdoba evidencia que el reconeixement internacional no és un fi en si mateix, sinó un mitjà per enfortir els compromisos locals de salvaguarda. En aquest procés, el paper de les entitats de base, com el Patronat del Corpus de Lleida, és fonamental.

El patrimoni immaterial com a motor de cohesió

La reflexió compartida a la VI Trobada ha subratllat que el patrimoni cultural immaterial pot actuar com a motor de cohesió social en entorns urbans marcats per la diversitat i el canvi. Les pràctiques festives, rituals i artístiques generen espais de participació que afavoreixen el diàleg i la convivència.

En el cas de Lleida, el Corpus exemplifica aquesta funció integradora. La preparació de les catifes implica persones de diferents edats i procedències, convertint l’espai públic en un escenari de col·laboració. La seva naturalesa efímera reforça, paradoxalment, el valor de l’experiència compartida i de la memòria col·lectiva.

Compromís de futur

Amb la seva participació a Córdoba, el Patronat del Corpus de Lleida consolida la seva presència en els espais de debat especialitzat sobre patrimoni cultural immaterial i reforça el seu compromís amb la salvaguarda d’una tradició que forma part del patrimoni viu de la ciutat.

La VI Trobada de Gestors de Patrimoni Cultural Immaterial ha estat una oportunitat per establir aliances, compartir coneixement i projectar el treball de les entitats que, com el Patronat, treballen des del territori amb una mirada oberta i alineada amb els principis internacionals.

En un moment en què les ciutats afronten reptes complexos, la defensa i promoció del patrimoni cultural immaterial esdevé una eina clau per preservar la identitat, fomentar la participació i construir comunitat. El Patronat del Corpus de Lleida continuarà treballant en aquesta línia, amb la voluntat de garantir que les catifes florals i l’art efímer encara siguin una expressió viva, participativa i significativa en el context urbà del segle XXI.