Lleida celebra les XXXII Festes Tradicionals de Corpus amb una aposta clara per la projecció internacional del patrimoni cultural
La ciutat reforça el seu model de festa oberta i comunitària amb més d’un centenar de voluntaris, la implicació del teixit associatiu i el protagonisme de les catifes de flors en el camí cap al reconeixement de la UNESCO
Lleida es prepara per viure, un any més, una de les seves celebracions més arrelades i significatives amb la commemoració de les XXXII Festes Tradicionals de Corpus, que tindran lloc el diumenge 7 de juny. Aquesta edició es presenta amb una clara voluntat d’obertura, inclusió i participació ciutadana, consolidant el Corpus com una festa viva, transversal i profundament vinculada al teixit social, cultural i associatiu de la ciutat.
Organitzades pel Patronat del Corpus de Lleida, les festes comptaran amb la implicació directa de més de 150 voluntaris, així com amb la participació activa d’entitats socials, culturals, veïnals i juvenils, com esplais i caus, que contribuiran a omplir els carrers de vida, color i tradició. Aquesta implicació plural reforça el caràcter comunitari de la celebració i la seva capacitat d’adaptar-se als nous temps sense perdre l’essència històrica.
A part del Patronat del Corpus, entitats com el Centre Llatinoamericà de Lleida, la Federació d'Associacions de Comerciants de l'Eix Comercial de Lleida, l’Agrupació Ilerdenca de Pessebristes, l’Associació Qartvelebi Leidashi (comunitat georgiana de Lleida), l’Associació de Comerç i Serveis Cappont, FibroLleida SSC, ASPROS i voluntaris de la Catedral Nova, confeccionaran la seva pròpia catifa. En total es confeccionaran 18 catifes distribuïdes de la següent manera: a l’escalinata de la catedral una catifa confeccionada pels voluntaris del temple: de la confluència entre el carrer Major/Cavallers fins a la Plaça Paeria les 16 catifes de les entitats; a la Plaça Paeria la gran catifa de 20 m².
Cal destacar que en aquesta edició els catifaires del Patronat del Corpus inclouran noves tècniques de confecció de catifes amb nous materials i pigments. S’utilitzaran noves plantilles per a la decoració ornamental fent un salt qualitatiu en el resultat final de les composicions.
Les festes d’enguany són el preludi de la declaració de l’art efímer de les catifes de flors patrimoni cultural immaterial de la humanitat per part de la UNESCO, proclamació que es durà a terme la primera setmana de desembre d’enguany a la Xina. El Patronat del Corpus de Lleida és una de les entitats que han impulsat l’expedient a la UNESCO i, per tant, el reconeixement serà també específic per a les catifes de Lleida.
Novetats 2026
Aquest 2026 els infants i joves hi tenen un paper destacat, garantint el relleu generacional i assegurant la continuïtat d’una tradició que forma part del patrimoni immaterial de la ciutat. En aquest sentit, per primer cop al seguici de Corpus, participaran els dos gegantons del Grup Cultural Garrigues portats pels infants de l’entitat. Així mateix, el portador de l’Àliga d’aquesta edició serà un jove de divuit anys estretament vinculat a la cultura popular de la ciutat.
Una altra de les novetats d’enguany serà l’exposició dels elements festius del seguici (gegants, gegantons i bestiari) als porxos de la Catedral de Lleida (del 4 al 7 de juny). Durant aquests dies l’imaginari de la ciutat es fusionarà amb la part més espiritual de la festa. I com no, l’Àliga de Lleida, que enguany compleix els vint-i-cinc anys de la seva recuperació, ballarà a la Catedral el diumenge que clourà la festivitat amb la tradicional eucaristia que omple el temple de feligresos. Cal recordar que l’Àliga és l’únic element del bestiari autoritzat per ballar davant de l’altar de la Catedral.
A més, el pati de l’IEI, a part de celebrar el tradicional ou com balla (roda de premsa al pati de l’IEI 4 de juny a les 12 h), acollirà l’exposició ‘vint anys dels cavallets del Corpus’ que repassa la història de l’Agrupació d’aquests elements del bestiari festiu de la ciutat.
Les catifes de flors, un art efímer amb projecció internacional
Les catifes de flors són, sens dubte, un dels elements més emblemàtics del Corpus. Aquestes composicions artístiques, elaborades amb materials naturals com flors, serradures tenyides, llavors o fulles, transformen l’eix comercial de Lleida en una gran galeria d’art efímer a cel obert.
Enguany, aquesta tradició adquireix una dimensió especial, ja que la UNESCO preveu declarar aquest mes de desembre l’art de fer catifes de flors com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat. Aquesta candidatura internacional compta amb la participació activa de la Federació Catalana de Catifaires, de la qual el Patronat del Corpus de Lleida en forma part, reforçant així el paper de la ciutat en la preservació i difusió d’aquest patrimoni.
“La declaració suposaria un reconeixement global a una pràctica artística i cultural que combina creativitat, treball col·lectiu i transmissió de coneixements tradicionals. A Lleida, aquesta tradició es viu amb intensitat i orgull, i les catifes esdevenen un símbol de la identitat local i de la capacitat de la ciutadania per generar bellesa a partir de la col·laboració”, explica Enric Figueres, president del patronat del Corpus de Lleida.
Vint-i-cinc anys de la recuperació de l’Àliga de Lleida
Un dels moments més destacats d’aquesta edició serà la commemoració dels vint-i-cinc anys de la recuperació de l’Àliga de Lleida, una figura clau del bestiari festiu català. Recuperada el 30 de setembre de 2001 pel Patronat del Corpus de Lleida amb la implicació del Grup Cultural Garrigues, l’Àliga ha esdevingut un símbol indiscutible de la festa.
La seva presència a Lleida està documentada entre els anys 1556 i 1678, però va desaparèixer arran del Decret de Nova Planta de 1716, que va restringir l’ús de l’imaginari festiu català. La seva recuperació va suposar un punt d’inflexió en la revitalització del Corpus a la ciutat.
L’Àliga és considerada la bèstia més solemne del bestiari i és l’únic element que pot ballar dins de l’església, davant de l’altar, un cop finalitzats els oficis. Durant la processó, acompanya la custòdia com a símbol d’autoritat, noblesa i poder, retent homenatge a la figura de Nostre Senyor.
La seva dansa, elegant i majestuosa, es divideix en dues parts: una primera més pausada i solemne, amb ritme binari, i una segona més viva i festiva, amb ritme ternari. La música que l’acompanya combina peces recuperades dels arxius de l’orgue de la Catedral amb composicions originals del músic lleidatà Francesc Escartín.
Històricament, el càrrec de portador de l’Àliga era una funció pública, assignada per oposició, fet que evidencia la importància institucional d’aquesta figura dins el context festiu.
L’ou com balla i exposició al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs
Les activitats prèvies al dia central tindran un espai destacat al pati de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI), que del 4 al 7 de juny acollirà dues propostes singulars.
D’una banda, es podrà gaudir de la tradicional celebració de l’ou com balla, una pràctica simbòlica i visualment captivadora que consisteix a fer ballar un ou buit sobre el raig d’aigua d’una font. Aquesta tradició, vinculada al Corpus, representa la plenitud, la vida i l’equilibri, i atrau cada any nombrosos visitants.
De l’altra, el pati de l’IEI acollirà una exposició commemorativa dels vint anys de l’Agrupació de Cavallets del Patronat del Corpus, una oportunitat per conèixer la trajectòria d’aquest col·lectiu i la seva contribució a la festa. A través de materials gràfics i elements del vestuari, l’exposició permetrà aprofundir en la història recent del Corpus lleidatà.
Just al davant de la institució ilerdenca, els porxos de la catedral acolliran l’exposició dels elements festius que participaran en el seguici.
Una tradició amb arrels profundes
La celebració del Corpus a Lleida està documentada des de l’any 1344, fet que la converteix en una de les festes més antigues de la ciutat. Al llarg dels segles, ha evolucionat incorporant nous elements, però mantenint sempre el seu caràcter identitari.
Abans de la presència de l’Àliga, ja es documenta la participació del Drac l’any 1486, representant les forces del mal. Amb el temps, l’Àliga va esdevenir l’antagonista simbòlic, associat a la bondat i als valors del cristianisme.
Aquest equilibri entre tradició i evolució és una de les claus de l’èxit i la pervivència del Corpus, que avui es presenta com una festa oberta, participativa i amb projecció internacional.
Compromís amb el futur
El Patronat del Corpus de Lleida reafirma “el seu compromís amb la preservació i difusió del patrimoni cultural, així com amb la promoció de valors com la inclusió, la participació i la sostenibilitat”, detalla el president del Patronat. La implicació en la candidatura internacional de les catifes de flors i la col·laboració amb la Federació Catalana de Catifaires són exemples d’aquesta voluntat de projecció global.
Amb més de tres dècades d’història en la seva etapa contemporània, les Festes Tradicionals de Corpus de Lleida es consoliden com un referent cultural al territori i una cita imprescindible per a la ciutadania.
El pròxim 7 de juny, Lleida tornarà a omplir-se de flors, música i tradició per celebrar una festa que és, alhora, memòria col·lectiva i expressió viva del present.
Programa d’actes
Dijous, 4 de juny
- 11 h Obertura de l’exposició dels elements del seguici tradicional als porxos de la Catedral de Lleida
- 12 h Presentació de les XXXII Festes Tradicionals de Corpus a Lleida que inclou la celebració de l’ou com balla al brollador de la font del pati de l’IEI i la inauguració de l’exposició Vint anys de l’Agrupació de cavallets del corpuS
- Durant tot el dia: Al pati de l’IEI, Ou com balla i exposició ‘Vint anys de l’Agrupació de cavallets del Patronat del Corpus.
- Durant tot el dia: als porxos de la Catedral Nova de Lleida, exposició dels elements festius del seguici tradicional de Corpus.
Diumenge 7 de juny
La jornada central de les festes tindrà lloc el diumenge 7 de juny, amb un programa d’activitats que combinarà espiritualitat, cultura popular i espectacle:
- De 10 h a 20 h: visita a les catifes florals a l’eix comercial, que es convertirà en un recorregut artístic obert a tota la ciutadania.
- A les 13 h: sortida i ball de l’Àliga a la plaça Paeria, un dels moments més esperats i solemnes de la jornada.
- A les 18 h: celebració de l’eucaristia a la Catedral de Lleida.
- A les 19 h: sortida del seguici tradicional de Corpus des de la Catedral.
- A les 19 h: inici de la processó, amb recorregut per la catedral i l’eix comercial, retornant novament al temple.
- A les 19:30 h: balls tradicionals del seguici a la plaça Paeria.
- A les 20 h: ball de l’Àliga davant la custòdia a la Catedral.
- A les 20 h: comiat de la celebració eucarística.
Aquest programa treu profit tant els elements litúrgics com els festius, configurant una celebració completa que connecta passat i present.




Comentaris